Seguidores

sábado, 28 de diciembre de 2013

Cabirol salvatge



Cabirol salvatge
Qui, com tu
Pogués mostrar-se
Lliure, obert al món
Nu, tal qual
Lliure de temors
Falses emocions
Mostrant la seva grandesa
Al mateix temps
Que la seva humilitat


martes, 10 de diciembre de 2013

La rosa gravada en pedra




Poques flors tenen tants significats com la rosa, ja que la plenitud de la seva corol·la simbolitza la riquesa de l'ànima, la constitució i distribució dels seus pètals, la suma perfecció, i la delicadesa i varietat dels seus colors, la infinitud dels sentiments. Tot això la converteix en un símbol de finalitat, d'assoliment absolut i d'una perfecció que en si mateixa una mica de sacrosant, tot i que les seves espines testimonien com de propers es troben el cel i el calvari, el plaer i el dolor.
Simbolismes mes precisos es deriven del seu color i del nombre dels seus pètals, el nombre en un pla místic i esotèric, i el color en un terreny més purament humà.
La rosa vermella significa, amor passional, t'estimo, felicitats, un treball ben fet ... 
La rosa blanca vol dir, puresa, desar un secret, innocència, joventut, et mereixo ... 
La rosa rosa significa, felicitat perfecta, dolçor, suavitat, si us plau, creu-me ... 
La rosa groga significa, alegria, felicitat, m'importes, una benvinguda, amistat, recordar, gelosia 
La rosa blava, l'amor impossible, inabastable.
La rosa d'or la realització absoluta.

Les roses vermelles al costat de roses blanques o les roses blanques amb vores vermells signifiquen "Unió". 
Les roses ataronjades o coral signifiquen "Desig". 
Una sola rosa significa "Simplicitat". 
Les roses de colors pastissos signifiquen "Amistat". 
Els rams simbolitzen bellesa, joventut i innocència. 
Els rams de roses blanques simbolitzen infantesa, innocència. 
Els rams de roses vermelles simbolitzen "Puresa". 
Una rosa oberta col · locada al costat de dos capolls simbolitzen un "Secret". 
Les fulles simbolitzen la "Esperança". 
Les roses vermelles fosques (vi o vermell escarlata) signifiquen "Bellesa Interior".







jueves, 5 de diciembre de 2013

El sol de la tarde



En mi comedor hay un equipo de música, grande, negro, con dos altavoces. Está sobre un mueble del mismo color y se diría que no tiene vida, si no fuera porque cuando aprietas un botón suena la radio, la música en sus infinitas composiciones. Hoy, haciendo limpieza, le he quitado el polvo. Sigue brillando, parece mas nuevo. Se diría que no tiene vida, pero ni me acuerdo cuantos años tiene. Si pudiera ver, recordar y hablar, y, apretando un botón especial te contara todo aquello que ha pasado en su presencia y que tal vez yo, ya ni recuerdo. Pero está ahí, quieto, inamovible, viéndome pasar o estar todos los días. Reconociendo la luz del nuevo día que entra cada mañana por la ventana, dejándose acariciar por la tarde por el sol que va girando en busca de su ocaso. Vivo la vida y el equipo de música me acompaña. No tiene vida. ¿Oh si?